(Primer poema setmanal)
Un dens tel,
teixit de fragàncies familiars,
(algunes oblidades ja)
cobreix el bosc dels meus records.
Una a una,
esfilagarsades,
com boira hivernal d’un vespre humit;
o en gotes netes i transparents,
bocins de mar arrossegats
en una tardor avançada
pel llevant agosarat;
dibuixen,
als vidres entelats dels meus dies,
(amb tombarelles acrobàtiques)
gra a gra,
la sorra de la meva memòria.
Hola, Quim. Soc la Nieves de Mollet. M'he fet seguidora del teu blog, si vols entra al meu. Un petó i bones festes!! :-)
ResponderEliminarBona idea Quim!
ResponderEliminarA partir d'ara et seguiré els passos.
Ah, també m'agraden molt les fotos.
MMC
Hola Quim.....soy Amalia.....sí....la misma!!! Me ha encantado entrar en tu blog.... a mí también me ha gustado siempre escribir....es la forma más bella de narrar los pensamientos!!! Un besazo....ah! y estás genial en las fotos!!!!
ResponderEliminar