ULLS CLUCS

(Poema número 43)

Ulls clucs.

No calen imatges que m’il·lustrin

ni sons que m’acompanyin,

ni tactes manipuladors d’imatge aparent,

ni olors indicatives que distreguin

l’atenció.

Només un sentit en joc

per deduir, recordant,

quin gust té la memòria

i la vida

si les passo

pel tamís d’un únic sentit.

El gust.

La llengua en lluita estreta

amb el paladar,

enjogassada amb les dents

que li retornen

                  (prudents)

cada una de les sensacions;

l’aire, subtil però estret,

es presta a l’ajuda

per separar, una a una,

totes alhora

i individualment,

cada una de les sensacions.

Ulls clucs.

fermament clucs.