Freda
al tacte,
i
transparent,
i
silenciosa si en repòs
o
sorollosa,
cantant
el seu camí
quan
es posa a córrer;
acadèmicament
ignorada pel ventall de les olors,
així
és l’aigua
però,
quin
gust té?
Té
gust de muntanya,
d’alçada
i de neu?
Té
gust de bosc ombrívol
quan
aquest l’acompanya
de
camí a la plana?
Té
gust de font,
rovell
i falgueres?
Té
gust d’ampolla?
té
gust de got?
Potser
de cantimplora eixuta
quan
el camí et prova del tot?
L’aigua
té gust de joc infantil
en
estius de foc quan,
assedegats,
la mare
cercava
calma en el nostre beure:
-
Aconseguiràs ennuegar-te!
Té
gust de calor,
paladar
d’esforç, però també de calma,
té
el mateix gust que aquesta part de l’ànima
la
qual, entre els dits
quan
bevem,
imprudent,
com
la vida se’ns escapa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario