(Poema número 46)
De
temps,
d’espais,
de
moments només en la memòria;
hi
ha sabors amb gust de resclosit.
Pel·lícules
antigues
encara
surant per entre les butaques,
de
color groc i puntes de coixí,
com
els records tancats
rera
d’una fotografia.
O
perdudes, al teatre,
entre
els plecs de les cortines,
confoses,
barrejades
en les síl·labes de l’últim diàleg,
més
memòria que sentit,
quan
les paraules d’amor són decorat
i
qui les diu omple la veu
del
ressò buit
de
qui no les sent.
Cerco
el paladar de la veritat,
ni
exquisideses,
ni
decorat;
ni
ampul·loses rèpliques buides
que
no senten ni comprenen
allò
que diuen.
Obre
armaris i portes,
finestres
i balcons
a
la veritat,
present
i palpable veritat!
Desterra
ben lluny
tot
allò que no sents!
Prova,
amb totes les teves forces,
de
trobar-li el gust
a
l’aire!
No hay comentarios:
Publicar un comentario