Breus retalls de vida que,
passats pel sedàs estret de les cabòries,
pinten el dins dels meus ulls
d'un color.
És un color continu,
rebot del que penso,
i canviant, com les meves idees.
Però dominant, dins i fora,
tot darrera del mateix vidre.
Però, què pinta i com?
Us vull obrir la finestra
del meu arc de Sant Martí
per fer-vos conèixer...
on són els seus peus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario