(poema número 52)
Una
mirada admirada,
un
somriure impacient,
una
mà que s’aixeca,
i
que pregunta
inquieta,
quin
és el gust interior i personal
de
les sensacions de l’èxit.
Tenen
gust àcid i dolç
de
les llimones madures
plenes
de tons de groc de final d’estiu.
Dolç
d’orgull de feina feta
i acomplida,
de
propostes aconseguides,
de
fites noves a l’horitzó
recolzades
per ulls desperts
envoltats
d’un bri,
suau
i subtil,
d’admiracions.
Però
també tenen l’àcid del perill
que
el conformisme et travessi,
que
t’acomodi,
que
et freni,
que
et posi sobre el teu futur
i
els nous projectes,
l’àncora
pesada
de
l’autocomplaença:
porta
tancada a les fites per complir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario