.JPG)
En el primer dels viatges màgics vàrem tenir la sort de visitar un Egipte en pau.
Una de les visites obligades al Caire era el gran mercat (zoco - سوق) de Khan al-Khalili (جان الجليلي).
Després de recórrer per un temps els seus estrets passadissos, atapeïts de parades de tot tipus, vàrem seure a prendre un té just al cafè on seia, per viure i veure el pols del mercat i del seu poble, el premi Nobel de literatura Naguib Magfouz. En la pausa que vàrem viure, amb el té a les mans i una una pipa d'aigua als llavis, vaig escriure a la meva llibreta:
Totes les llengües,
i amb elles les ànimes,
esdevenen una a Khan al-Khalili.
Colors i formes antigues,
en un reflex,
sorgeixen de les fosques
com ho fa l'argent.
No hi ha absències
ni memòries,
tot és present
en l'aire calent
del migdia.
Els minarets
.JPG)
vomiten veus estranyes,
confusament i en la memòria
del temps,
familiars.
Qui sap si la sang
les reconeix,
qui sap si,
en l'essència de l'ésser
no hi ha, amagades,
totes les paraules
que en porta la veu del vent.
Sense adonar-me
les veus es tornen
cada volta més clares,
cada instant més properes,
cada pausa més evidents.
a la llum d'Al-Andalus
quan, abocats a la lluïssor blava
de la Mediterrània
els meus grans comptaven onades
entre canyes de sucre,
qui saps si, com jo ara,
també perfumaven amb menta
el seu té.
Vibren els meus llavis
repetint la mateixa
i incomprensible música,
cercant la veu divina
que aclareixi
aquesta veu del vent.
Tot és llum,
tot és ritme,
perfums,
vida i paciència.
Món àrab, antic
i profund.
Bon día Quim ! He llegit el teu poema de la setmana i al fer-ho m’ha despertat una sensació plena de vida, colors i diversitat. Aquesta diversitat que ens envolta i que al llegir-te es fa present amb respecte i estima.
ResponderEliminarSería un anhel que aquest pobles poguesin viure ara, com dius tu:
“tot és llum,
Tot és ritme,
perfums,
vida i paciencia.”
Preciós, gracies per compartir Quim .Una abraçada gran.
,
Hi ha alguna cosa dins meu que em proposa admiració pel món àrab. És alguna cosa inconscient, atàvica, enganxada a les meves arrels. Sí, sé que molts desconfien d'aquest món, que no entenen la seva indiosincràsia; però, a mesura que llegeixo sobre ells, a mesura que conec les seves circumstàncies, em sento encara molt més atret i més proper (parlo del món àrab, no de l'Islam, ni de la seva interpretació extremista i capriciosa).
EliminarEl Caire va ser un descobriment, un primer pas en aquest camí de coneixença.