En una visita a la catedral de Barcelona, mentre el guía donava explicacions als meus alumnes (explicacions que jo havia escoltat ja més d'una vegada), vaig agafar la meva llibreta i em vaig posar a escriure (feia poc que havia llegit "La catedral del mar")
L'olor de les pedres antiguespenjades, porugues, del seu destí,
recorda l'esforç i la por
en vers d'una religió tirana
que reclama almoina
a canvi de fe.
La grandesa sorprèn,
impressionada, condicional'esperit d'aquesta gent
que es senya i s'ajup,
que es rendeix i no mira
amb una mica d'orgull
la seva capacitat
de ser.
L'amor, la pregaria
i la vida eterna
es deixa per ... "l'altra barri"
encara per descobrir;ara, en aquest el nostre món,
toca patir,
alhora que cèlibes oficiants
de panxes greixoses
ens demanen, ens imposen,
comportaments exemplars
que són incapaços de seguir.
Bon dia Quim!
ResponderEliminarCom cada setmana vaig seguin els teus escrits, m’acompanyen en el caminar.
Crec amb l’amor, la pregaria i que un dia hem trobaré amb les persones estimades i descansarem juntes en l’eternitat.
Crec en la bellesa de la creativitat humana.
No crec en cèlibes oficials que parlen de caritat i solidaritat, i es mantenen en silenci quan el govern fa una reforma del article 318 del codi penal que castiga a les persones amb penes de presó si ajuden a persones estrangeres en situació administrativa irregular.
Les persones que venen al nostre país buscant el seu futur, son valents, buscant la seva oportunitat, com els nostres fills quan marxen a un altre país a buscar el seu futur, son valents i buscant la seva oportunitat.
Crec en la solidaritat hem surt del cor.
Quim els teus escrits hem fan reflexionar , gracies per donar-me la oportunitat de poder fluir amb el pensament i poder compartir-ho amb tu. Gracies per la teva generositat.
Panxes contentes que parlen d'exemple i no el donen, de moral i no en tenen, i de caritat agafats a creus d'or.
ResponderEliminarOn són manifestant-se per les retallades? Ah! És clar, a ells no els han retallat res, perquè han de manifestar-se?
Crec en la generositat, la comprensió i l'empatia, no en la repressió, la norma absurda i capriciosa i la supèrbia.
On és la seva veu a favor de qui més pateix? On és la seva força en pro de qui menys té? On la seva influència per qui no és res?
Davant d'això encara hem de pensar que ostenten alguna autoritat moral? Fent servir el seu llenguatge, això no és cristià!
Gràcies per ser-hi a l'altra banda!