PAUSES

Com homenatge a la dona treballadora (ahir 8 de març era el seu dia internacional) us presento el poema PAUSES. És clar que no estarem en plena igualtat fins que no calgui... dia internacional de la dona treballadora, sinó que qualsevol dia homes i dones, tots treballadors, vivim en veritable igualtat.

PAUSES

Quan el despertador

trenca l’albada

i la jornada, esverada,

tem la feina de cada matí,

la consciència, envoltada de silenci,

repeteix una i una altra vegada,

que sí, que pot, que el dia

estirarà les hores

un pèl més de seixanta minuts

per prometre-li temps.

Mentides piadoses!

Desvetllar els somnis

dels petits somriures;

esmorzar accelerat,

motxilla a l’esquena i camí de l’escola.

Tot seguit...

-       Vola! Que faràs tard a la feina. I ja van

tres vegades aquest mes.

No hi ha excuses amb nom de nen,

totes porten l’angoixa dibuixada a l’esquena

com una llufa anònima

en un dia trist de Sant Innocents.

Vuit hores de feina són

... més de vuit hores.

Barra amunt i avall:

sensibles peus de vidre i passes de fang

per sobre de cada segon,

i sempre un somrís i un gest amable

no fos que, com està la feina

algun client desagradable,

amb un parell de paraules,

tanqués la paradeta

d’un sou eixut.

El gran fa de clauer

i el petit s’arrapa

cercant-li la mà de camí a casa.

Els deures i les lliçons s’esperen

que arribi la mare

perquè... sempre va bé un cop de mà,

encara que només sigui per escoltar-li la veu

una estona

i embadalir-se amb el moviment

dels seus llavis.

Perquè sí,

els troben a faltar.

Troben a faltar les seves moixaines,

troben a faltar, sobretot,

els seus petons.

Però no hi ha temps!

El rellotge apressa el seu ritme

busques enllà,

i, una altra volta, no hi arriba.

Doble jornada, i la mainada

sense dutxar,

i de sopar?

-       N’estic cansada d’improvisar

certeses!

La seguretat i la convicció

s’escriuen amb minúscules,

les mateixes minúscules de les petites coses;

i són femenines.

Penjada dels seus pits,

la humanitat sencera crida i plora,

tremolen les lletres per cridar

Companya!

Dona!

Mare!

i... no hi ha mai silenci.

  

Constància, voluntat, força

són paraules femenines

per construir el món.

Sí, malauradament

un món que torna a celebrar

un altre 8 de març

per recordar la dona treballadora.

I els 364 dies que resten?