Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 23 de marzo de 2013

POEMA XIX (A la meva llibreta)

Un altre poema curt, amb la natura com intermediària, que m'ajuda a treure ràbies interiors. Ara, allunyat del moment, em costa recordar quin era el meu estat d'ànim quan el vaig escriure; ara el sentit inicial del poema s'ha esmorteït  però, allunyat de la seva gènesi, el poema em continua cridant l'atenció.





Avui han obert, de bat a bat,
les portes del cel
i deixen anar ploroses rauxes
de gelats càntics,
glaçant cors i ànimes,
cossos i ments,
imaginació i ànsia.
Tot esdevé humida tristesa
incapaç de recollir
en poques paraules
l'enyor i la ràbia.



2 comentarios:


  1. Hola Quim!
    El teu poema hem fa pensar, el moment que està vivint el mon, un moment ple de: por, inseguretat, injustícia i tristesa.
    Hem de mantenir la confiança que la tempesta passarà amb l’ajut de tots i tornarà a brillar el sol.
    Gracies per compartir, Quim. Una abraçada gran.


    ResponderEliminar
  2. Com cada dilluns, avui també he obert el meu blog esperant el teu comentari, com si de un diàleg en la distància es tractés.
    La poesia és un comodí, adaptable al lector, subjecta a interpretacions personals i íntimes. M'agrada que la interpretis, que la passis pel sedàs de la teva pensa, que arribis a conclusions, malgrat que aquestes no sempre coincideixin amb les meves: és aquesta la gràcia de la poesia, aquesta és la seva màgia.
    Una abraçada gran i gràcies per ser-hi!

    ResponderEliminar