Cinquè poema en castellà. M'agrada aquesta sensació de llegir-me temps després, desconeixedor del perquè dels meus versos. I vés per on em descobreixo en aquest molt filosòfic, aplicant el Carpe diem a les paraules. Com si la mort es desgranés, com si estirés de la cadena que, baula a baula, m'acosta aquesta mort. Sense drames, real i palpable: par important de la mateixa vida.
5
Vivo y muero al momento.
Muero un poco al vivir al tiempo.
Cada día vivido
es muerte lenta e inexorable.
Quiero vivir intensamente,
agotar el aire a bocanadas rabiosas,
estrechar el espacio y recorrerlo
poco a poco, varias veces,
pues se va, y no vuelve.
Nacen nuevos momentos,
pero no son los mismos,
aquellos ya murieron
por ser vividos.
Bona nit Quim!
ResponderEliminarHe llegit el teu poema i per comentar-ho he tingut que parar el meu ritme del dia a dia.
Volia reflexionar, el tema apareix moltes vegades en la meva vida.
En la meva feina la mort està present molts dies, això fa que moltes vegades senti un desig intens de “ viure”.
“Quiero vivir intensament , agotar el aire ....”
Desitjaria tant emplenar la meva vida d’aire fresc , de bones energies , de persones estimades , i m’agradaria marxa acompanyada, sobre tot acompanyada, amb algú que m’agafi la ma o estigui a prop, sentint al meu voltant el moviment de la vida que continua.
El teu poema expressa una sensació molt coneguda per mi, moltes vegades vull viure tant a “tope” que m’estresso jo mateixa. ( Ara que hem faig gran estic aprenen a serenarme pel meu be i pel be dels que m’
Gracies Quim per transportar la meva ment a les sensacions, els teus escrits creen en el meu interior moments màgics. Gracies, mil gracies.
Abraçades grans.