Aquí teniu el segon poema en castellà. Recordeu, té gairebé 15 anys i està totalment aïllat de la raó que el provocà. Qui sap on parava el meu ànim, o què giravoltava pel meu cervell.
2
El silencio será mi reino,
y las palabras, sin suerte, correrán subterráneas,
sin destino
en nadie.
El silencio será mi reino,
y las sombras cubrirán tu luz,
inundando de dudas los sentimientos
de la gente.
El silencio será mi reino,
y la angustia, abrazada a mi cuello,
volará, como túnica al viento, repartiendo miedo
por el mundo.
Bones tardes Quim!
ResponderEliminarEl teu escrit em transporta a un llibre que parla del silenci aquí t’escric un trosset que m’agrada molt:
“Cuando no sabemos adónde ir y no hallamos el sentido y cuando todo es inestable e incierto debemos hacer silencio. Un camino a ritmo de respiración : inspiración y expiración pausada, captando el aire sin prisa.”
Silencio exterior pero, sobre todo, capacidad para crear silencio interior, un lugar donde reencontrarse con uno mismo.”( Amame para que me pueda ir, de Jaume Soler i Mº Merce Conangla RBA 2008.)
Els teus poemes em fan reflexionar, em fan pensar a on em porten, em fan sortir d’aquest ritme marcat pel día día i buscar unes paraules que corresponguin al que hem fan sentir.
Gracies Quim per donar-me aquesta oportunitat de respondre els teus escrits.
Una abraçada gran.
.
Hola Concha!
ResponderEliminarM'agrada la interpretació que fas dels meus poemes. Sovint coincideixen amb l'esperit que els va crear, d'altres vegades ... no ho sé. Per exemple, aquests dos poemes en castellà, escrits fa catorze anys, que no recordo per què, ni quan, ni com els vaig escriure, permeten interpretacions varies, depenent de qui els llegeix, del seu estat d'ànim i del seu filtre emocional; fins i tot jo, segurament, els estic llegint i interpretant de manera diferent a quan els vaig crear. Aquesta és la màgia de la poesia, LA INTEMPORALITAT. Que cadascú els faci servir com senti que els ha de fer servir.
Gràcies per llegir-me.