D'esquenes a la llum

(poema setmanal nº11)

 

D’esquenes a la llum

i amb els ulls clucs,

sense més eina per conèixer

el món

que les meves mans,

deixo parlar el tou dels dits:

que m’expliquin indiscrets

què de sentiments hi ha

en el senzill gest

d’un palp.

Un full

rera un altre full,

un vers

seguit d’un altre.

Passaré els dits

llegint en els seus records

retalls de la meva vida

guardats únicament

a la memòria del tacte.

AUCTORITAS

El passat dissabte 27 de febrer, tal com ho havíem programat, vàrem estrenar l’obra AUCTORITAS al teatre Clavé. El procés de l’obra va començar la primavera de 2009, a partir del treball sobre l’autoritat desenvolupat durant la celebració del cinquantenari de l’escola BRIANXA. Vaig escriure l’obra durant la setmana Santa, després la vàrem llegir a l’aula (aleshores de tercer) es va fer el càsting i, ja per l’estiu, vàrem repartir els papers. A partir de setembre començarem a assajar durant dues hores setmanals (dilluns i divendres).

La seva representació en dues sessions va posar el punt i final a tot el procés. Espero poder-vos ensenyar fotografies de l’esdeveniment. Us poso algun enllaç on es recull informació sobre la representació. 

Informació de Ràdio Tordera:
http://www.radiotordera.cat/wordpress/?p=10068

CUNA DE AMARGO AZÚCAR ¿TRASPIÉS O FRACASO?

-->

Esta semana he recibido la liquidación de las ventas de mi primer libro para adultos y en castellano: “Cuna de amargo azúcar”. Lo confieso, me ha supuesto una gran desilusión,  casi iría más allá: una gran DECEPCIÓN personal e íntima.

 No esperaba para nada unas ventas millonarias, ni milenarias, pero sí, y humildemente, centenarias: sinceramente, creí que superaría los quinientos ejemplares, y no ha sido así, no he llegado.

La desilusión acompaña al sentimiento de fracaso cuando me vuelvo a sentar delante del teclado buscando la pasión que me ayude a dar forma a una nueva frase.

¿Vale la pena el sacrificio en tiempo, esfuerzo y emociones que supone la escritura de un libro ante los pírricos resultados?

Es evidente que, en caliente, la respuesta es NO.

¿Realmente es un libro literariamente insuficiente?

Yo creo que la poesía se reparte por sus descripciones, las emociones por sus diálogos, y la sinceridad, por su argumento.

Otra pregunta que podría lanzar al ciberespacio de mi blog sería:

¿Ha hecho la editorial una apuesta sincera por el libro? ¿Ha invertido en su promoción? ¿Hemos sabido unos y otros venderlo?

Evidentemente también es un NO rotundo la respuesta.

Però, i els llibres nous?

 

(Poema setmanal nº 10)

Però i els llibres per obrir?

què podem olorar en ells

si encara ningú ha trencat

el secret del què ens volen dir?

 

Cap mirada ha acaronat les seves lletres,

ni cap dit ha llepat les seves cantonades

cercant en elles quin és el seu destí;

però amb tot,

abans d’obrir-lo,

sovint ens l’acostem i,

dissimuladament,

l’ensumem,

mirant de descobrir en el seu perfum

una pista dels seus secrets:

Com de valent és el protagonista;

de quin color seran les rialles

que entre les seves planes

inconscients es despertin.

¿Explorarem llunyans paisatges

per gaudir d’una aventura

o serà especialment dura

l’experiència que d’amor,

entre llàgrimes sensibles

ens dibuixi?

¡Com lluitem amb la temptació

d’obrir-lo per la darrera pàgina

i descobrir què ens amaguen!

Desig irrefrenable,

impuls immediat

per trencar,

per descobrir,

per profanar

 els més obscurs

dels seus secrets:

d’allò que en un moment,

(apartat del nostre)

algú va viure,

va somniar,

va creure,

va gaudir,

va crear,

només per nosaltres,

del no res.

QUINITO SEGONA PART (Capítol 3)

Tal com us vaig dir, cada quinze dies surt un nou capítol de la segona part de “Quinito”; avui, doncs, i dins el meu blog, acabo de regalar-vos el tercer capítol.

Sempre, amb la Fàbrica Fibracolor com a tutora, dins la colònia tèxtil, en Quinito i els seus amics fan de les seves. Els desplaçaments a Girona i les aventures a la nova escola omplen el seu temps. 

Redorceu: per poder-lo llegir cal que aneu a l'enllaç "Quinito (segona part)"; allà trobareu els capítols ordenats en format PDF.

Espero que en gaudiu!!

L'aroma de les biblioteques

(poema setmanal nº 9)

Des d’Alexandria fins a Silos,

totes les biblioteques exhalen un mateix perfum:

la saviesa,

la qual, avorrida en el temps,

àvida, sempre, d’acció i servei,

reposa, empolsegada,

en la més alta de les lleixes.

(Lindos)

Hi ha ciència,

mil vegades comprovada, raonada,

atapeïda d’esforç,

desada amb cura al més fosc dels racons.

Hi ha filosofia,

de vida i d’història,

que no ha abandonat mai l’escalfor dels prestatges

perquè no hi ha memòria

que la recordi.

Hi ha creences,

religions, idees...

atractives i discretes al paper:

ni qui les escriu les contempla.

Hi ha art.

De la mà d’un somni,

d’una escletxa de llum

o d’un vers perdut darrera el mirall.

(Roma)

Llibres,

llibres vells que ensumo pacient

cercant en cada aroma una intenció.

Totes les mans que han acaronat els seus lloms,

tots els dits que han resseguits les seves lletres,

                        (llepant amb cura el seu destí als seus angles)

han deixat la seva especial essència.

Qui pensa en humitats,

resclosit,

vellesa o suor;

parlo de memòria, de temps,

d’esforç, de paciència:

de l’ànsia de saber què s’aspira a cada lletra.