L'aroma de les biblioteques

(poema setmanal nº 9)

Des d’Alexandria fins a Silos,

totes les biblioteques exhalen un mateix perfum:

la saviesa,

la qual, avorrida en el temps,

àvida, sempre, d’acció i servei,

reposa, empolsegada,

en la més alta de les lleixes.

(Lindos)

Hi ha ciència,

mil vegades comprovada, raonada,

atapeïda d’esforç,

desada amb cura al més fosc dels racons.

Hi ha filosofia,

de vida i d’història,

que no ha abandonat mai l’escalfor dels prestatges

perquè no hi ha memòria

que la recordi.

Hi ha creences,

religions, idees...

atractives i discretes al paper:

ni qui les escriu les contempla.

Hi ha art.

De la mà d’un somni,

d’una escletxa de llum

o d’un vers perdut darrera el mirall.

(Roma)

Llibres,

llibres vells que ensumo pacient

cercant en cada aroma una intenció.

Totes les mans que han acaronat els seus lloms,

tots els dits que han resseguits les seves lletres,

                        (llepant amb cura el seu destí als seus angles)

han deixat la seva especial essència.

Qui pensa en humitats,

resclosit,

vellesa o suor;

parlo de memòria, de temps,

d’esforç, de paciència:

de l’ànsia de saber què s’aspira a cada lletra.