Però, i els llibres nous?

 

(Poema setmanal nº 10)

Però i els llibres per obrir?

què podem olorar en ells

si encara ningú ha trencat

el secret del què ens volen dir?

 

Cap mirada ha acaronat les seves lletres,

ni cap dit ha llepat les seves cantonades

cercant en elles quin és el seu destí;

però amb tot,

abans d’obrir-lo,

sovint ens l’acostem i,

dissimuladament,

l’ensumem,

mirant de descobrir en el seu perfum

una pista dels seus secrets:

Com de valent és el protagonista;

de quin color seran les rialles

que entre les seves planes

inconscients es despertin.

¿Explorarem llunyans paisatges

per gaudir d’una aventura

o serà especialment dura

l’experiència que d’amor,

entre llàgrimes sensibles

ens dibuixi?

¡Com lluitem amb la temptació

d’obrir-lo per la darrera pàgina

i descobrir què ens amaguen!

Desig irrefrenable,

impuls immediat

per trencar,

per descobrir,

per profanar

 els més obscurs

dels seus secrets:

d’allò que en un moment,

(apartat del nostre)

algú va viure,

va somniar,

va creure,

va gaudir,

va crear,

només per nosaltres,

del no res.