Olors d'església

 

(Poema setmanal nº 8)

Perfum de benvinguda

... i de comiat.

Essències de vida

de somriures feliços,

d’etapes marcades d’antuvi

sense més rellotge que el religiós,

... i de mort.

Fragàncies

cremant-se en ciris grocs d’incertesa,

dubtes mai confessats

(surant entre les pedres)

als quals renunciem,

únicament per... costum,

apaivagant-los en l’hàbit

de la monotonia.

Pedres fredes,

aigua estancada,

flors dolces però tristes,

de lletres en comiat

acompanyades;

o

abraçades estretes

de família estimada,

set saciada amb aigua de vida

i, blanques, d’ il·lusió lluents,

flors de tarongina.

Tu sents unes olors

la resta, unes altres,

només un lleu perfum les separa: 

per a uns, la fe, 
la inèrcia, per a d’altres.