Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

jueves, 6 de mayo de 2010

Quinito segona part (Capítol 6)




Ja feia més de tres setmanes que, per una cosa o una altra, no us penjava cap capítol nou d’en Quinito. Sé, perquè vosaltres mateixos m’ho dieu, que hi ha qui ho segueix, fins i tot sé que hi ha qui ho imprimeix per guardar-ho. Bé, no vull fer-vos esperar més. Avui he penjat un capítol més, el número 6. També he penjat, en català i en castellà, un altre capítol de la novel·la “Guisantes tiernos a la francesa”. Per il·lustrar aquesta entrada us he penjat una fotografia d’un autobús antic, el mateix model que fèiem servir nosaltres per anar a escola.
Us agraeixo els vostres animosos comentaris i, com sempre, gràcies per llegir-me.

La solitud de les pedres


(Poema número 19)

Hi ha quelcom més proper
a la solitud
que la fredor d’una pedra?
Tant se val si està aïllada
o d’una pila acompanyada;
si és gran, gegantina,
base de muralla, castell, catedral o ermita;
o si és... petita,
i ha rodolat riu avall fins als meus peus
per tal que..., d’un cop geniüt,
la torni, rebotant,
a l’aigua.

Tant se val si pigada de colors
o marcada per formes estranyes,
acabarà protagonista
(absent i ignorant)
 dels jocs infantils.
Tant se val si llisa o rugosa,
punxeguda o rodona,
aspre o sedosa,
El tacte a les meves mans
no la lliurarà de la sensació
que perennement l’acompanya:
serà inevitable,
ineludible,
indefugible
i obligat,

perquè
no hi ha res més proper
a la solitud
que la fredor d’una pedra.


lunes, 3 de mayo de 2010

EL VIAJE (2)


Lo prometido es deuda. Acabo de recibir, casi a vuelta de correo, la respuesta de dos editoriales. Os adjunto los textos de respuesta.

EDICIONES URANO:
 Apreciado Quim,
    Usted puede mandar el texto por correo electrónico (a este mismo e-mail) a la atención del departamento de lectura. Una comisión lo estudia para su posible publicación.
    Condiciones:
    1. El manuscrito debe estar completo, no se aceptan solo índices o capítulos, aunque puede ir acompañado de una sinopsis y un currículum.
    2. Una vez valorada la obra, el departamento literario se pondría en contacto con usted. El plazo aproximado para dar una respuesta es de seis meses. 
    3. No devolvemos material entregado en mano o enviado por correo ordinario (manuscritos en papel o cd).
    4. No informamos de condiciones de publicación, solo lo hacemos cuando se acepta un texto para editar, en ese caso se hace un contrato.
    5. No damos opinión profesional sobre originales. Tampoco estamos autorizados para explicar los motivos de un rechazo.

Aprovechamos para agradecerle su interés en nuestra editorial y su pasión por la escritura.

Saludos cordiales,

Ni que decir tiene que ya he mandado mi original via “mail”



EDICIONES SEIX-BARRAL:

El comité de lectura sólo lee manuscritos impresos y completos.
Puede enviarnos su manuscrito impreso a la dirección abajo indicada y a la atención del departamento de lectura. Actualmente, estamos centrados en narrativa de ficción extensa; por tanto, se evaluarán sólo aquellos manuscritos que pertenezcan al género novelesco.
El tiempo medio de respuesta es de cuatro meses. Pasado ese tiempo nos pondremos en contacto con usted para comunicarle el fallo de nuestro comité. En caso de denegación dispondrá de un plazo de 30 días a partir de la notificación para solicitar la devolución de su manuscrito. Los gastos de envío correrán a su cargo.
Reciba un cordial saludo,

Como podéis ver todo es cuestión de tiempo. ¡¡Siempre ese maldito tiempo!!

Seguiremos la historia con el continuará de rigor.

EL VIAJE


Para BRONCE, SILENCIO Y NIEBLA, mi nueva novela, empieza hoy un largo viaje. Los obstáculos por salvar serán muchos, el desánimo acompañará las respuestas negativas, pero la voluntad seguirá su lucha. Hoy he enviado un extracto de la nueva novela a diez editoriales reconocidas.
Al mismo tiempo hoy empieza la espera desesperada. Cada vez que abra mi correo esperaré impaciente una respuesta positiva en forma de empujón a la publicación. Os mantendré informados de cada una de las respuestas, sean las que sean.
 Las editoriales a las que he remitido el correo electrónico son:
ALFAGUARA, ANAYA, ANAGRAMA, SALAMANDRA, URANO, DESTINO, PLANETA, SEIX-BARRAL, RBA, y TUSQUETS.
Si se os ocurre alguna editorial que pudiera estar interesada no dudéis en decírmelo.
Como siempre, gracias por leerme.

viernes, 30 de abril de 2010

Del fang


 (Poema número 18)
(És tou i fred, 
és llefiscós però suau, 
és cremós..., també humit)

Entre els meus dits
m’acarona les pessigolles
sense deixar-me riure,
perquè totes les sensacions
s’entatxonen per sortir
i no n’hi ha cap de clara
que domini l’altra
 fins al punt de ser més.

He submergit els peus
en el fang del riu,
en el fang de la memòria
d’infantesa gaudida,
llunyana però...
present. 


¿Què serà de la sensació del terrissaire
quan, amb mans destres i conscients,
dibuixa la seva imaginació en el fang?

Vides abans de viure-les,
formes abans de sortir,
volums en l’aire,
geometria de vent.

Amunt i avall,
i lentament,
el fang pren forma,
fa real les geometries i els volums
imaginats per un moment
i, de sobte,
acabada i llesta,
de la foscor i el no res,
solament amb les mans, amb els dits i amb el tacte...
esdevé, és.
LA FORMA.

domingo, 25 de abril de 2010

ELS AMICS DE LES ARTS


Just havia escoltat un parell de cançons; admeto que no estic “a la page”, que no estic assabentat dels darrers èxits i no coneixia el grup. Puc dir en descàrrec, que sí era conscient dels premis i reconeixements que s’ha fet, pel món musical i cultural, d’aquests quatre nois.
Però és l’amistat amb el pare d’un dels integrants el motiu principal que m’impulsa a la Cellera de Ter, ahir dissabte 24, per veure un dels seus directes. Només acabar ja trobava a faltar aquest balcó del meu blog per fer-vos arribar un grapat de coses que m’han passat pel cap durant l’actuació. Per una vegada i sense que serveixi de precedent, faré de crític musical afeccionat.
L’adjectiu que circulava de boca en boca era el de la frescor. “són frescos”, no amanits, ni enllaunats, ni exhaurits d’il·lusió i gràcia, no, són realment frescos”. També hi havia qui anava una mica més enllà: “desprenen energia positiva, és per això que es fa difícil no sortir del concert amb un somriure inconscient a la boca”. Estic d’acord amb totes dues qualificacions, el grup desprèn entusiasme i és aquest entusiasme personal dalt l’escenari el mateix que es reparteix pel públic fins a entusiasmar-lo en bloc. No necessiten disfresses, ni crides d’atenció supèrflues; amb la senzillesa dels seus somriures joves arriben fàcil.
Però no em puc quedar aquí, l’entusiasme, la ’il·lusió, els somriures i la frescor no servirien de res si la interpretació musical no fos acurada i de gran qualitat. Cada cançó és una història, sovint comú i familiar a la de la resta de mortals. Veure com es pot cantar sobre tot allò que ens passa en el dia a dia encomana amb més facilitat la frescor, el somriures, la il·lusió i l’entusiasme als mortals que, sentint el mateix, no tenim l’oportunitat de pujar a un escenari, fer-ho públic i gaudir amb l’actuació.
Sí, m’ha agradat i molt; i sí, escoltaré amb atenció el vostre disc perquè vull riure una altra vegada, vull sentir els vostres somriures escalant la música des del bon humor fins a la qualitat de les coses ben fetes.
Nois, Felicitats.