(Poema número 23)
Sospesa’l!
Toca’l!
Passa full a full,
o tots a l’hora
enjogassant el teu serrell
amb l’aire inconscient i
despistat
que, com ventall improvisat,
en desprèn.
Estreny-lo!
Amb força
entre els teus dits
curiosos,
amb les teves mans àvides
de moments per viure
trencadors del silenci
que suposa no fer res.
Cenyeix-lo!
ajusta’l!
De tafanera ànsia
per conèixer la màgia que
hi ha dins,
amb personatges desconeguts
en paisatges llunyans
durant temps remots
i destins inventats.
Allibera’l!
Emancipa’l!
De la seva esclavitud,
de la presó que suposa
mantenir-lo
un instant més a la lleixa
empolsegada,
a l’armari oblidat,
al calaix més distret,
lluny de les teves mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario