(Poema número 25)
Els
moments del dia somriuen
amb
diferent metall,
esquitxant
el pentagrama de la llum
amb
les notes de les hores.
Si
el sol esberla l’alba,
de
bat a bat,
i
pinta el dia de net,
d’aire
quiet i sense ombres,
el
record desperta alegre
arrossegant
de la mà,
indòmita,
la
força de la infantesa
adormida
ja fa temps.
La
llum neta
no
pot reprimir el vol de les campanes,
ni
els vestits blancs,
ni
la joia,
ni
les rialles;
com
no pot refrenar
somriures
entranyables
tancats,
amb
pany i clau,
en
el més íntim i secret,
del
que més s’estima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario