(Poema número 26)
Si
el dia és gris,
dens,
quasi compacte,
i
ens abraça en boira persistent,
inesborrable
i tenaç;
mullant-nos
el rostre
sense
la sal de les llàgrimes,
sinó
amb l’aire del matí
que
espera
el
record és confús.
Són
memòries inconscients
oblidades
una i altra volta,
però
que tornen,
també,
una i altra,
com
degoteig constant
que
s’escola desguàs enllà
per
tornar a aparèixer,
incòmode,
en rebuf inesperat.
Magnificas fotografias para acompañar tus pensamientos hechos poesía.
ResponderEliminarGracias Elena por leerme. Espero que, aun siendo en catalán, os lleguen mis emociones. La verdad es que intento que las fotografías sean un complemento aunque muchas veces pasen a ser importante punto de apoyo.
ResponderEliminar