(Poema 21)
Hi ha pocs verds sincers,
pocs que es mostrin grecs o àrabs,
que pintin cultures mil·lenàries
o portin la veritat a les mans.
Els verds que m'arriben
són incerts,
carreguen la meva ànima
de malfiança
per submergir-la
en l'obscuritat dels dubtes.
Però... ja no m'angoixa
veure com no veieu
o pintar com no pinteu
perquè he descobert per fi
el meu quadre.
Omplo la meva caixa de colors
amb la fe en la meva òptica:
ja no temo,
ja no dubto.
No deixaré que la sospita
domini els colors del meu món.
No hi ha més verds que el meu verd,
els vostres?
només són opinions i
sovint ni s'escolten.
No hay comentarios:
Publicar un comentario