(poema 19)
Sí, potser teniu raó,
si el verd es mostra franc,
a cara descoberta,
sense embussos,
ple, com és;
descobreixo fàcilment la superioritat
del verd d'olivera mil.lenària
que pentina el vent amb les seves branques
i no es queixa,
únicament... xiuxiueja
una antiga cançó de memòria perduda,
potset a Grècia,
i que a la cultura
recolza cada empenta
per sobreviure.
No, no és difícil veure aquest verd sincer:
m'arriba calmat i no em sacseja
amb ambigüitats ni sospites,
i em suggereix, com a vosaltres,
conceptes propers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario