Sempre
en absència de llum,
sempre
a cegues,
(amb els ulls clucs, tímids i porucs)
deixant
via lliure
a
la inspiració del tacte,
passo
els dits,
recorro
en detall,
(mil·límetre a mil·límetre)
el
sobre de la taula
perseguint
els records
entre
les vetes, enfosquides de temps,
de
la seva fusta.
Ressegueixo
cada osca,
exploro
cada galze,
com
qui cerca, ressegueix i explora
...
un paisatge inundat de llum:
atapeint-se
i ennuegant-se
de
detalls familiars a la memòria,
o
de racons ignorats encara per descobrir,
reservant
sorpreses,
prodigis,
meravelles
tant
temps ignorades
per
les mirades del costum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario