Quasi podria caminar,
la mar
amb els seus camins em convida.
Tot és
pla,la mar és calma.
La barrera de les lleus onades
marca erl límit del silenci:
al seu darrera un brogit boig
recorda civilitzacions salvatges
que perden el respecte
pel valor de les paraules.
Al davant, el ritme
suau i dolç del vaive de l'aigua
i la música de la mainada.
Ones viatgeres que moriu
als meus peus,
lluissors, espurneigs blaus,
versos que pugen i baixen,
porteu-me veus prudents,
cultes i solidàries,
acosteu-me els valors
d'això que diuen, a veu plena,
CULTURA MEDITERRÀNIA
No hay comentarios:
Publicar un comentario