La roba... bandera

 (Poema setmanal nº 16)

La roba...de bandera,

com coloraines de gresca

en revetlla d’estiu.

Que en fa d’hores

que saluda la tarda i el seu vent

... penjada

(de pinces expertes)

per eixugar-se a l’aire.

La tramuntana freda ha fet la feina

i és hora de collita:

els fruits, ja madurs

(eixuta i seca)

no tenen espera. 
Encarcarada de temps i de fred

cruix sota els meus dits,

com fulles seques de tardor puntual

sota els meus peus.

El tacte aspre

(d’infantesa antiga orfe en suavitzants)

recorre, una a un i en la memòria,

els porus de la meva pell,

quan l’ús i les hores

donaven forma,

olor i color,

a tota peça de roba

penjada,

avorrida i sola

...a caprici del vent.