Full en blanc

(poema número 22)

Quina por la primera lletra,

quina por trencar la monotonia del blanc

amb el primer traç,

quina por marcar

l’espai amb una paraula

que dirigeixi el seu destí,

per sempre,

fins sempre,

eternament.

Per això,

abans de fer-ho,

   (tement-ho)

ressegueixo amb el palpis

dels meus dits,

una a una,

les pauses del temps

aturades en cada racó de l’espai del full,

com per, amb aire de profeta,

esbrinar què volen dir,

quin destí

volen viure,

a qui ancorar,

en un impulsiu moment,

el seu dia

o la seva nit.