Com
desprendre del tacte humit
la
seva olor?
Com
arrencar de la foscor xopa
el
seu color?
Con
passar pel sedàs de la raó
el
bucòlic ambient del boscatge?
El
tacte, si no fred,
tampoc
és calent;
és,
càlidament,
de
racons amagats
per
on respiren
bolets
i llenya;
passeig
desorientat
per
tardors inquietes
que
despullen a cops de matins freds
arbres
de centenàries memòries o... llegendes.
Voldria,
(arrapant-me
a la seva escorça)
compartir
totes les imatges,
(entre sureres tristes i velles,
pins perfumats i orgullosos,
alzines d’aglans petites de set
i roures de gnoms amagats rera els bolets)
i roures de gnoms amagats rera els bolets)
que
entortolliguen
la
pena i la glòria del bosc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario