(poema número 30)
De
quin color són els teus ulls?
De
llum blanca i plena
o
de gris pacient que no marxa?
De
negres insistents
o
de blanques panxes?
Són,
potser, de vermells llunyans,
per
vosaltres també, com per mi,
plens
de desconfiança?
Faré
en els vostres ulls
un
recorregut rigorós i precís
per
la caixa dels colors sentits;
que
vull descobrir els vostres records,
els
vostres sentiments,
com
els meus,
propers
a la llum del dia a dia.
Les
mirades
i
la llum que en ells es retalla,
em
transporta i em dibuixa,
poc
a poc,
amb
traç tremolós
de
dubte etern,
el
que sent qui hi ha
amagat,
i de puntetes,
al
seu darrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario