FOTOS DE MENTIDA QUE NO ENGANYEN A NINGÚ

Olor de llibres nous, de companys clenxinats amb tiralínies, d’entrepans escollits amb cura per la mare, abans no donés el darrer petó a la porta de l’escola. Avui era un dia especial, com ho són tots els primers dies d’alguna cosa, avui... d’escola.

Al mig dia, encara amb la imatge de la il·lusió dels nens entrant a l’escola fixa a la retina, veig al telenotícies al conseller Maragall (a partir d’ara recordat per sempre com... “El de la setmana blanca”) acompanyat per l’alcalde de Barcelona, passejant-se cofois entre les taules d’una aula. És una aula equipada amb ordinadors, d’aquest que (segons diuen) han de fer els nostres resultats acadèmics triomfants davant els darrers fracassos estadístics. Davant aquesta imatge, davant l’artificialitat d’aquesta foto, penso... com són els polítics!

És igual que només el 40% dels instituts catalans tinguin ordinadors; és igual que molts en tinguin però no tinguin senyal d’internet; és igual que tot es faci de pressa, sense donar eines als professionals que han de gestionar aquestes aules; és igual que hi hagi escoles que, malgrat haver demanat els ordinadors (descartant així els llibres) ara no tinguin ni llibres, ni ordinadors, ni senyal d’internet, ni cablejat a les aules, ni preparació...; és igual. Els polítics tenen prou de viure en una foto de mentida, es pensen que nosaltres, els que estem a l’altra banda de la foto... som tan estúpids que ens la creurem.

Què hi farem, només són... polítics.