Dia
a dia,
el
teu cos escriu
melòdica
simfonia
especialment
per tu
i...
ni l’escoltes!
El
contrabaix del cor
n’és
la sàvia batuta
marcant,
amb enèrgiques ordres,
un
ritme, el vital.
En
accelerar-se
els
moviments de la peça
desgranen
al·legros nerviosos,
adàgios
melodiosos,
o
rondós de comiat.
El
vent tensa les cordes
dels
violins,
-els
teus cabells-
i
amb arc expert
acaricia,
frega o, fins i tot, violenta,
tram
a tram,
la
tensió d’un moment.
La
melodia puja, impetuosa,
una
escala de notes impossibles
per
deixar-se caure,
segons
després
per
la mateixa espiral.
Saps
en la teva boca
tot
el cos d’instruments de vent,
a
punt i preparat,
no
cal obrir-la,
no
cal pronunciar res,
coneixes
les possibilitats
i
és aquesta capacitat,
en
silenci,
qui
marca el concert.
El
director està a punt,
l’auditori...
no!
No hay comentarios:
Publicar un comentario