El ressó de la lectura

(poema número 34)

No és només el soroll

d’un full quan passa.

No és només el doblec

que el paper remarca.

No és només el to

que la història escrita ens canta.

Tots i cada un dels personatges

dibuixats en el paper,

amb paraules sàvies,

retallats en el fons de la història,

amb detalls i marques,

que només l’autor té al cap,

canten alhora

només per la meva oïda,

(només per mi)

una tonada,

una individualitzada cançó

que m’explica la meva pròpia història

viscuda una i altra volta,

i dibuixada en altres versos

lluny d’aquí.