(poema 36)
Les
teves passes
m’ho
canten de lluny
quan
el ressò de les teves paraules
enlluenteixen
les llambordes.
Una
passa llarga,
darrera
d’una altra
lenta,
sorda,
apaivagada
per la prudència
de
la discreció;
et
conec a ulls clucs
quan
passeges el teu destí
prop
del meu
i
deixes que la teva seguretat
dicti
sentències
a
cada metre.
El
teu estat d’ànim em marca el ritme,
segura,
dos
per quatre d’un metrònom d’aire
pel
qual et bellugues,
provocant
l’enveja
dels
qui, com jo,
encara
no saben on van.
No hay comentarios:
Publicar un comentario