(tercer poema setmanal)
Grinyola disgustada la porta de l’armari,
i, amb la música de sempre,
l’espígol pren forma
personalitzant-se.
La planxa ha fet la feina.
La seva insistència:
camí recorregut una i altra volta,
ha plegat aventures i treball,
escola i jornal,
en geomètriques figures
que fan olor.
Pomes dolces,
codonys grocs d’enveja
o els premsats
(i també oblidats)
pètals de les roses;
però l’espígol...
com oblidar l’espígol, rei en l’obscuritat
de la roba desada i neta.
Converses de silenci,
nusos d’espai,
... dibuix d’essències repartits per les lleixes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario